Els centres de plaer dels nostres cervells saben que acaronar animals adorables ens proporciona benestar. La majoria de persones que adquireixen un animal domèstic es decideixen per un gat o un gos, sense pensar que des d'aquell moment la simple pregunta "ets de gossos o de gats?" sempre més els portarà a converses aferrissades.

Què amaga?

Podem trobar-hi fins a 1000 components químics, ja provinguin dels mateixos grans del cafè o es produeixin en el procés de torrat. Àcids, alcaloides, carbohidrats i proteïnes omplen cada matí -i tothora!- les tasses dels més cafeters.

ÀCIDS.

L'àcid clorogènic és potser el més important i contribueix al gust amargant típic del cafè, que n'és la font principal en la nostra alimentació actual. La carxofa, l'escarola, el cacauet, la patata, l'albergínia, el préssec i la pruna són alguns dels aliments que també contenen aquest d'àcid.

ALCALOIDES.

El més conegut és la cafeïna, de funció estimulant per al cervell humà. Porta a la producció d'adrenalina, l'hormona de resposta de lluita o fugida, que desemboca en dilatació de les pupil·les, flux de sang cap als músculs i que es tombin sucres al torrent sanguini. El fetge també reacciona davant la cafeïna i millora la concentració, ja que, incrementa la freqüència cardíaca i el flux d'oxigen i nutrients cap al cervell. També provoca crema de greixos per poder nodrir l'activitat muscular i augmenta l'estat d'alerta.

Un altre alcaloide que conté el cafè és la trigonelina, que actua com a antiadhesiu davant bacteris com Streptococcus mutans i redueix la possibilitat de desenvolupar càries.

CARBOHIDRATS I PROTEÏNES.

Durant el procés de torrat dels grans de cafè es combinen i formen els compostos aromàtics que tant atrauen del cafè.

Ets addicte al cafè? No ets tu, és ell!

Tant als cervells dels animals com dels humans, els sentiments de satisfacció i plaer estan controlats per circuits nerviosos. Els centres de plaer i les vies de recompensa s'activen per acció d'un neurotransmisor anomenat dopamina, que alhora està regulat per un nucleòsid, l'adenosina. Normalment, les molècules d'adenosina s'uneixen a receptors cel·lulars al cervell per tal de reduir l'activitat nerviosa i provoca somnolència. La cafeïna té una estructura molt similar a l'adenosina, s'enllaça a les cèl·lules receptores d'adenosina i li pren el lloc. Sense poder fer la seva funció l'adenosina, s'incrementa l'estat d'alerta i, a més, la dopamina pot treballar de manera més eficaç, tot augmentant la sensació de plaer.

Quan parar?

La quantitat diària recomanada és d'unes tres tasses -de 250 ml!- de cafè. Si es consumeixen més de 75 tasses de cafè en un sol dia, seria tòxic i provocaria problemes cardíacs, però molt abans d'arribar al límit mortal ja patiríem símptomes com malestar i al·lucinacions.