Friday, September 25, 2015

El sabater que camina sobre les aigües

El sabater pertany a una família d'insectes heteròpters, (família Gerridae) que viu a les superfícies d'aigua dolça o prop seu. 

Com altres seus companys, pot caminar sobre l'aigua, aprofitant-ne la tensió superficial, així com la hidrofobicitat de les seves potes. 

Tot i que és més dens que l'aigua, el sabater pot patinar sobre la superfície sense trencar-la. Això és degut a que té els peus corbats de tal manera que l'aigua es deforma com una pel·lícula elàstica. Tant les potes com el cos estan recoberts d'uns diminuts pèls que atrapen bombolles d'aire entre l'aigua i ells. 


Apunts...
Heteròpter - Insecte que té només la part superior del parell d'ales anterior (hemèlitres) endurit, mentre que la part inferior té consistència membranosa.
Tensió superficial de l'aigua - Es produeix a la superfície de separació entre l'aigua i l'aire, degut a les forces de cohesió (força d'atracció) entre molècules de líquid. 
Hidrofobicita

Saturday, September 05, 2015

Apèndix, os de la cua i altres coses ...inútils?


La teoria de l'evolució -sí, sí, "aquella"- explica com els trets característics que comparteixen les diferents espècies amb els seus ancestres i que no porten cap benefici per la supervivència de l'espècie són eliminats. Com a conseqüència, alguns òrgans i trets que queden al cos perden la seva funció i ja no són utilitzats. Aquestes restes evolutives que no utilitzem més les anomenem òrgans vestigials.

L'òrgan vestigial més conegut és l'apèndix, que çes utilitzat pels animals per ajudar-los a digerir la cel·lulosa que hi ha a l'herba. En els humans no fa cap funció clara, a part de ajudar a digerir la xuleta que t'empasses quan t'estan a punt d'enxampar a l'examen.

L'os articulat del final de l'espina dorsal, el còccix, és el que ens queda de la cua dels nostres ancestres. No té cap funció en l'ésser humà, excepte la d'oferir dolor agut si te'l trenques.

La pell de gallina és millor indicador de fred que l'home del temps. ... Els animals utilitzen el pèl del cos per aillar-se de la fred, atrapant una capa càlida d'aire al voltant del cos. Cada pèl pot posar-se de punta quan el seu minúscul múscul es contrau. Com que els humans hem perdut la major part del pèl del cos, un jersei ens és més efectiu.

La plica semilunaris, el plec carnós de pell que tenim a la cantonada de l'ull, era una parpella interior transparent que encara tenen ocells i rèptils.

Els nostres ancestres utilitzaven el queixal del seny per mastegar les plantes més denses. Actualment no tenen cap funció, però et poden arribat a fer molt mal.

Friday, September 04, 2015

La torrada d'en Murphy

Per què la torrada sempre cau pel costat de la mantega? 

Té més a veure amb la física que amb la teva mala sort endevinant. I no, no t'has pas tornat intel·ligent: no hi té cap relació el pes, amb el costat que peta a terra.
Normalment una torrada sol caure del marbre, d'una taula, de les teves mans o del plat que portes fins al menjador. Vaja, des de l'alçada de la cintura més o menys ...i la torrada no pot fer un gir total de 360º mentre cau d'aquí. Si vols que no et vagi a parar a terra pel costat de la mantega, hauries de procurar que caigués de més amunt. Que tampoc cal que vagis llençant torrades per casa, que després ja sabem qui ho recull tot; vas amb compte i punt! 

Thursday, September 03, 2015

La sal i el cor: història de desamor! Per què?!

Es tracta d'una història de desamor... Quan mengem sal el cos reté aigua en grans quantitats, fent augmentar la pressió sanguínia i incrementant la demanda al cor de bombar sang al cos. En poques paraules, la sal demana massa al cor, que s'estressa.
Copyright ©bataibota 2020. All rights reserved. Powered by Blogger.